dimarts, 10 de juny de 2014

      DÈMETER, PODEMOS I ELS TRANSGÈNICS



Allà pel Paleolític Superior, l’home de cromanyó vivia en plena harmonia amb la natura. S’alimentava únicament de productes Bio, que recol·lectava directament dels camps, i feia footing  tots els dies, generalment darrere d’algún herbívor o  davant d’algún carnívor. Malgrat aquest estil de vida tan saludable solia morir abans dels 30 anys d’una infecció o devorat per una fera.

Aquesta situació de beautus ille prehistòrica va canviar quan Dèmeter, germana de Zeus, va ensenyar al mortal Triptòlem l’art de l’agricultura. Al contrari que Google, els deus olímpics no eren omniscents, així que Dèmeter no va preveure les greus conseqüències del seu regal. Amb l’extensió  de l’agricultura la terra va començar a desforestar-se per a convertir-se en camps de conreu. Els egipcis i els sumeris van començar a alterar el curs natural dels rius per a aprofitar intensivament els recursos hídrics. I prompte van aparèixer les primeres fites de pedra que marcaven els llindars de les finques. Els humans es van fer sedentaris i van constituir les primeres ciutats: ja no havien de fer footing tots els dies.

Les grans extensions de cultiu van afavorir l’aparició de plagues, especialment les de llagosta, a les quals els déus de l’antiguitat eren molt aficionats, sobre tot quan es tractava de castigar la desobediència dels seus adeptes. Així i tot, la pitjor plaga que ens va dur l’agricultura no va ser la llagosta sinó el conjunt de reis, sacerdots, sàtrapes i militars que se'n van apropiar dels excedents per a constituir una casta parasitària que es va fer amb el poder polític.

Bé, i ja que parlem de la casta, de l’agricultura i dels productes Bio, em centraré en allò del que realment volia parlar: les declaracions de l'eurodiputat de  Podemos i investigador de CSIC  Pablo Echenique sobre els transgènics, que en síntesi són les següents: “Òbviament com a científic no estic en contra dels transgènics per se.  A dia d'avui, els transgènics estan sota el control d'unes quantes multinacionals que tenen un poder molt elevat. Imposen les seues condicions sobre petits camperols. Gent que no té poder de negociació per dir què conrea, com, quan, a quin cost i de quina manera. No he tingut el temps suficient de discutir el tema amb els meus companys de partit i estic segur que hi haurà gent desinformada que pense que són dolents per se. Ja m'encarregaré jo de convèncer-los que no”.

No sap en quin terreny es  clava l’amic Echenique. La seua valenta actitud em recorda als herois del far-west que s’endinsaven en les terres dels vaquers per convèncer-los que havien de deixar passar el ferrocarril. Però a diferència de John Wayne, Echenique no porta pistola.

A mi no em fan por els transgènics. Els valencians ja sabem que és això de la modificació genètica dels aliments. O algú es pensa que les taronges sense pinyol han aparegut per selecció natural?. Per altra part, l’argument d’oposar-se als transgènics perquè els controlen unes poques multinacionals em sembla tan poc consistent com estar en contra de la informàtica perquè la controlen Apple i Microsoft. Però tampoc sóc un defensor entusiasta dels transgènics. No crec que gràcies a ells ens puguem lliurar de la catàstrofe malthusiana. A tot estirar la retardarem una miqueta.

Els principals detractors dels transgènics són els defensors de l’agricultura ecològica, una expressió que jo no entenc molt bé. Per a mi parlar d’agricultura ecològica és com parlar d’intel·ligència militar o de cultura taurina: són termes clarament antagònics. L’agricultura implica una transformació artificial dels terrenys, l’ús intensiu dels recursos hídrics, l’ús de fertilitzants rics en nitrats... en definitiva tot el contrari del que jo entenc per ecologia.  No acabe de veure la diferència entre agricultura ecològica i agricultura convencional: la contaminació per nitrats de la capa freàtica no distingeix si aquesta substància es de síntesi industrial o prové de la descomposició de matèria orgànica. L’efecte hivernacle tampoc distingeix entre el metà industrial, el metà del compostatge o el metà de les ventositats bovines.


En qualsevol cas, els valencians també som pioners en això dels hortets biològics. A tot aquell que té temps i diners per a poder-s’ho permetre li agrada tindre el seu trosset de terra, on pot conrear saborosos tomàquets per al seu autoconsum. Es tracta, en definitiva, d’una distracció amena i saludable que resulta molt útil per tranquil·litzar la nostra consciència ecològica, mentre els pobres dels països del Tercer Món continuen morint-se de fam.